300 aniversari de la Biblioteca Nacional d'Espanya
Huí, 1 de març, es compleixen 300 anys des que es va obrir per
primera vegada al públic la Biblioteca Nacional, llavors anomenada Reial
Biblioteca Pública. Va ser un dia com huí del 1712, uns pocs mesos després
que el 29 de desembre de 1711, el rei Felip V va aprovar el pla que li
presenten el seu confessor Pere Robinet i Melchor de Macanaz per crear una
Reial Biblioteca.
El 9 febrer de 1712 es dóna l'ordre a Teodoro Ardemans per què s’estableixca una "sumptuosa biblioteca" al passadís que unia el Real Alcázar amb el convent de l'Encarnació.
L'obertura va coincidir amb l'arribada dels volums confiscats de la biblioteca personal de l'Arquebisbe de València, Antonio Folch de Cardona, que havia donat suport a l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió el que li va costar l'exili a Viena. Felip V, va manar portar més de 6.000 volums de França als quals es van unir les col · leccions privades dels monarques d'Espanya, com Felipe II, Felip IV i els llibres confiscats als austriacistes, que van perdre la Guerra de Successió, com el Marquès de Mondéjar i el duc d'Uceda.
El 9 febrer de 1712 es dóna l'ordre a Teodoro Ardemans per què s’estableixca una "sumptuosa biblioteca" al passadís que unia el Real Alcázar amb el convent de l'Encarnació.
L'obertura va coincidir amb l'arribada dels volums confiscats de la biblioteca personal de l'Arquebisbe de València, Antonio Folch de Cardona, que havia donat suport a l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió el que li va costar l'exili a Viena. Felip V, va manar portar més de 6.000 volums de França als quals es van unir les col · leccions privades dels monarques d'Espanya, com Felipe II, Felip IV i els llibres confiscats als austriacistes, que van perdre la Guerra de Successió, com el Marquès de Mondéjar i el duc d'Uceda.
El primer Bibliotecari Major, Gabriel
Álvarez de Toledo i Pellicer de Tovar, va treballar en un buit legal fins
la seva mort el 1714. Al seu costat hi havia altres tres bibliotecaris: Juan Francisco de Roda, Antonio Dongo
Barnuevo i André Arnaud. Quatre persones per a la que seria tota una
Biblioteca Nacional, treballant, a més, per amor a l'art: els seus salaris no
es van fixar fins 1716.
Quan es va obrir la Reial Biblioteca Pública, l'1 de març de
1712, ho va fer amb una peculiar manera de ser pública: estava oberta únicament
al públic masculí i il · lustrat de l'època. Les dones no van accedir a les
instal · lacions de la Biblioteca fins a més d'un segle després, el 1837.
L'article 7 del capítol 1 de les Constitucions de 1761, amb
Juan de Santander com Bibliotecari Major, ja estableix per escrit aquest punt:
"... [El Bibliotecari] tampoc permetrà que s'entre en ella amb gorra,
còfia, pèl lligat, emboç, o un altre trage indecent o sospitós, ni muller
alguna en dia i hores d'estudi; doncs per veure la Bibliotheca podran anar en
els festius amb permís del Bibliothecario Major "
La primera dona que va poder entrar a estudiar a la
Biblioteca Nacional va ser Antonia
Gutiérrez Bueno, autora d'un Diccionario
histórico y biográfico de mujeres célebres. Ho
va aconseguir el 1837.
Afortunadament avui la Biblioteca Nacional està oberta a
tothom, sense distincions ni exclusions de cap mena i s'ha convertit en la
capçalera del sistema bibliotecari espanyol.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada